A continuació podeu consultar una llista d’idees sobre possibles temes a desenvolupar en el marc d’un Treball de Recerca de Batxillerat.
No es tracta d’una llista tancada, sinó una font de propostes per tal que agafeu idees i desenvolupeu el vostre tema concret. Si teniu propostes de nous temes a incloure, seran més que benvingudes!
última actualització: 03/07/2017
Propostes de temes d’estudi per a la realització de Treballs de Recerca de Batxillerat en l’àmbit de la ciutat d’Igualada
01
Igualada i Conca d’Òdena.
De l’unilateralisme municipal a la fusió de municipis: articulació de decisions i serveis a la Conca d’Òdena. Perspectiva històrica, estat actual i possibilitats de futur. Quins beneficis tindria una major integració de les decisions i actuacions dels municipis de la Conca d’Òdena? Quines dificultats i conseqüències podria tenir?
02
El Barri del Rec d’Igualada.
La “joia de la corona” de la ciutat en ple procés de degradació. Multiplicitat d’idees sobre com hauria de reconvertir-se, poca convergència en què cal fer-hi a dia d’avui. Inexistència d’una visió consensuada sobre el futur del barri o d’un debat sobre el tema. Dificultats (de recursos, de preservació del patrimoni, de conciliació d’interessos, etc.) d’una possible reconversió del barri. Mecanismes de participació ciutadana per decidir sobre el futur del barri. Rec Stores i el seu impacte econòmic i conceptual. La singularitat de l’esdeveniment. El futur del sector adober davant les diferents opcions plantejades (manteniment al Barri del Rec o canvi d’ubicació -gradual o en bloc- al nou polígon Jorba-Igualada) i els impactes que tindria sobre el barri. Iniciatives culturals, socials, etc. per potenciar el barri (la Bastida, Vadefoodies, Rrrec Festival, Fineart…).
03
Igualada, ciutat de barris.
Diferències i similaritats entre les diferents zones de la ciutat. Possibles anàlisis sociològic, econòmic, politològic, demogràfic, històric, etc. Explotació estadística i/o generació de dades. La relació del poder institucional (Ajuntament) i del centre geogràfic (casc antic) amb els diferents barris: com es mou la gent per la ciutat? Quina interacció hi ha entre barris? Com varia la identitat igualadina? Quin paper hi ha tingut la inversió pública dels últims governs (ex. obres de millora de barris o de comunicació)?
04
Igualada, ciutat industrial?
L’evolució econòmica de la capital de l’Anoia i les incerteses sobre el seu futur proper i llunyà. Quins sectors s’han mantingut i per què? Quins sectors es preveu que creixin? Coincideixen amb les inversions públiques d’estímul econòmic? Coincideixen amb la formació del jovent de la ciutat (Campus, Milà i Fontanals, etc.)? Hi ha acord entre actors econòmics (Unió Empresarial, Igualada Comerç, agrupacions d’empresaris), socials (sindicats) i institucionals (Ajuntament)? Quina és la situació i les perspectives de sectors industrials concrets, tant dels que tenen més importància històrica (curtits o tèxtil) com d’altres (TIC, disseny, indústria química, serveis, …)?
05
Igualada, única del seu tipus?
Què diferencia la ciutat d’Igualada d’altres ciutats semblants (població mitjana, capitals de comarca, poblacions històriques, proximitat a Barcelona)? En què s’assemblen? Com se situa Igualada en aquesta lliga (indicadors de salut, econòmics, demogràfics, etc.)? Possibilitat d’anàlisi estadístic o de treball qualitatiu (percepcions, estratègies polítiques, imaginaris col·lectius, comunicacions, etc.). Anàlisi cultural: vitalitat cultural i associativa (esdeveniments, equipaments, indicadors de consum cultural, associacionisme, entitats, etc.).
06
Marca Igualada.
Quines estratègies de màrqueting de ciutat (city branding, city marketing) ha tingut la ciutat? En què es basa la que impulsa el govern actual? Què hi ha darrere d’aquesta estretègia? Quin tipus de posicionament promou respecte ciutats semblants? És necessari o positiu de tenir una marca pròpia? En quin tipus de valors s’ha de basar? Quines repercussions està tenint o pot arribar a tenir? Resultats obtinguts des de l’inici de la promoció Marca Igualada.
07
Alimentació i pagesia a la Conca d’Òdena.
Les noves tendències alternatives en alimentació (productes ecològics, de proximitat, frescos, cooperatives de consum, horts urbans, etc.) han arribat a la Conca d’Òdena? Quina implantació hi tenen, quin percentatge del consum total representen? Com es relacionen amb altres formes de comercialització d’aliments, com els supermercats o la venda directa de pagesos als mercats? El sector primari ha experimentat canvis en els últims anys? Quin paper juga la pagesia a nivell econòmic, ecològic i social? Quina autonomia alimentària té la comarca? D’on provenen els aliments que es consumeixen a Igualada i entorns? Estan ben etiquetats als supermercats, es pot resseguir la procedència de tots els productes? Hi hauria possibilitats de tendir cap a un model més de proximitat en alguns d’aquests productes?
08
Igualada i jovent.
Igualada és una ciutat atractiva pel jovent actual? La gent vol quedar-s’hi a viure, o prefereixen moure’s a una altra ciutat? Per què? Ha canviat això en els últims anys? Hi ha una fuga de cervells local? Passa el mateix a d’altres ciutats semblants? Quin sentit de pertinença a la ciutat té el jovent, i en quins elements es fonamenta? De quins espais d’oci i consum cultural disposen els joves a Igualada? Els utilitzen? Existeix una identitat igualadina forta? I de Conca d’Òdena, anoienca, de Catalunya Central, etc.?
09
L’associacionisme a Igualada.
Quina és la dimensió de les associacions culturals i d’altres tipus? Quins sectors tenen més pes o mobilitzen a més gent? És diferent a d’altres ciutats? Com han anat evolucionant les associacions d’Igualada en els últims anys? Quins reptes afronten? Quina interlocució hi ha amb l’Ajuntament? S’apunten noves formes de gestió dels espais i moments comuns (festes, cultura, esports, etc.)?
10
El periodisme a Igualada.
És Igualada una ciutat ben informada? Quins mitjans de comunicació existeixen, de quins recursos disponen i quin tipus de tasca periodística realitzen? Quines iniciatives hi ha hagut i com han funcionat? Quina ha estat l’evolució històrica de les publicacions periòdiques o ocasionals? A dia d’avui, hi ha més o menys informació que abans, i és de major o menor qualitat? Falten espais d’anàlisi, reportatges de profunditat, periodisme d’investigació? Per què o per què no? Què podria fer-se al respecte?
11
Les festes a Igualada.
Quines festes importants hi ha al llarg de l’any? Són totes tradicionals, o patrimonials? Què tenen en comú? Qui les gestiona? Quines diferències hi ha entre elles? Quins reptes afronten? Quina és l’articulació de cadascuna amb la població, i amb les institucions (Ajuntament)? Quin paper hi tenen les associacions? Hi hauria la possibilitat de transitar cap a nous models de gestió d’aquestes festes? Què aporten de bo a la ciutat, quins beneficis tenen i quins podrien arribar a aportar? Quina prioritat se’ls hi hauria de donar a nivell cultural? Es pot aconseguir que actuin alhora com a factors de cohesió social i de promoció de les ciutats?
12
Demografia local.
Quina composició té la població a Igualada i Conca d’Òdena? Com evoluciona (natalitat, mortalitat, migració)? Quins canvis de pes relatiu generarà en relació a barris i nuclis de població? Segueix la dinàmica de l’entorn geogràfic? Per què o per què no?
13
Problemàtiques socials a Igualada.
Quina és la realitat social de la població local en aspectes com la indigència, la pobresa, la drogoaddicció o els problemes familiars? Quin tipus d’accions es realitzen per pal·liar-ne els efectes, i qui ho desenvolupa? Quines franges socials (gènere, edat, renda, etc.) afecten més? Coincideixen les dades disponibles sobre aquestes problemàtiques amb la percepció que en té la ciutadania? Com han evolucionat recentment? Quines diferències presenten respecte a d’altres ciutat o pobles de la resta del país?
14
La Igualada virtual.
Quina presència i activitat tenen les diferents institucions (Ajuntament, empreses, associacions) i les mateixes persones de la ciutat a les xarxes socials i a Internet? Tant des del sector públic com des del privat s’aprofiten les potencialitats que ofereixen les noves tecnologies? Com han transformat el dia a dia dels ciutadans, i fins a quin punt han generat nous patrons de residència, moviment, treball o relació social que afectin específicament la ciutat?
15
Les transformacions paisatgístiques de la Conca d’Òdena.
Quins efectes han tingut la creixent urbanització i l’envelliment de la població rural de les últimes dècades sobre el paisatge de la Conca? Com han variat els usos del sòl, i quina evolució han tingut les unitats paisatgístiques (boscos, camps, matollars, sòl urbanitzat…) tant en distribució com en mida? Possible anàlisi a partir de comparació històrica de fotografies, anàlisi amb Sistemes d’Informació Geogràfica, fonts orals, etc. Es poden apreciar canvis en el paisatge de caràcter més subjectiu, més qualitatiu?
16
La trama urbana d’Igualada.
Com està estructurada Igualada a nivell urbanístic? Es tracta d’una ciutat allargada, vertical, horitzontal, amb un o diversos nuclis…? Quin paper hi juga la topografia i quin la disposició dels carrers i edificis? Quins eixos de moviment són més còmodes i quines zones es troben més aïllades? Té alguna relació amb el desenvolupament socioeconòmic o nivell de renda d’aquests barris? És una ciutat compacta i densa -com Barcelona- o més esponjada i amb molts espais lliures? Evolució dels noms dels carrers i places. Quins efectes ha tingut la manca d’espai urbanitzable d’Igualada, com a capital, en contraposició a l’amplitud del terme municipal d’Òdena? La proximitat de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí crea sinergies, xarxa urbana, moviments de població… o bé cada nucli actua aïlladament?
17
Igualada, ciutat verda.
Quina importància tenen i com es distribueixen els espais verds al llarg de la trama urbana d’Igualada? Són molts o pocs en comparació amb els estàndards exigits a nivell europeu? Quines espècies s’hi troben? Són les adequades? Quins problemes potencials generen (al·lèrgies, requeriments climàtics…) i quines alternatives podrien plantejar-s’hi? Quins altres equipaments o projectes, més enllà dels parcs i altres espais lliures, contribueixen o podrien contribuir a fer d’Igualada una «ciutat verda»?
18
El disseny a Igualada.
Diversitat d’estudis i dissenyadors (gràfics) locals en comparació amb altres ciutats. Pes de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps en la formació de nous professionals i estudis de disseny. Existeix un clúster del disseny a la ciutat? Projecció internacional dels dissenyadors igualadins? El sector de les arts gràfiques a Igualada i la conca d’Òdena.
19
Igualada llegeix?
Equipaments, entitats i empreses de promoció de la lectura (regidoria de Promoció Cultural, Biblioteca, Ateneu Igualadí, llibreries locals, altres…). Iniciatives a nivell de ciutat. Existeix un pla lector municipal? Consum de llibres a la ciutat (compra, préstec, descàrregues…). Lectura digital vs. lectura en paper. Autors locals i anoiencs.
20
L’època de la transició a Igualada.
Es tracta d’una època poc estudiada de la història d’Igualada. Com es van viure els canvis polítics a la ciutat? Com fou el primer 11 de setembre? Quins agents locals (persones, organitzacions polítiques, entitas, joves, etc.) van ser clau des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions municipals democràtiques? Quin paper va tenir Lluís Xirinacs? Quins partits polítics es van formar?